12 de març 2014

A L'AULA DE CIÈNCIES EXPERIMENTEM AMB PLASTILINA

El principi d'Arquímides


Per què els vaixells no s'enfonsen?


Hem fet una bola de plastilina i l'hem sumergit en un recipient amb aigua.

Hem vist que s'ha enfonsat perquè creiem que la bola pesa molt més que l'aigua.

Després hem convertit la bola de plastilina en un vaixell l'hem posat al mateix recipient amb aigua i ....
sorpresa !!!!!
El vaixell sura......Pensem que el pes de la plastilina queda repartit entre tota la superficie del vaixell, i l'aigua empeny el vaixell cap a munt. És més important aquesta empenta cap a munt que el pes de la plastilina en un punt.

Passa el mateix que quan ens banyem al mar. Si estem drets ens anem cap al fons, però si fem "el mort" ens aguantem. Pensem que passa el mateix amb el pes del nostre cos.


05 de febrer 2014

Sortida al Montseny





Caminant pel Montseny varem trobar una CASSANELLA.
Sabeu què és?
Una mosca pica a un roure, llavors l'arbre per defensar-se fa una butllofa. La mosca, abans de que es tanqui posa un ou a dins.
Quan l'ou ja està madur surt una mosca.


Varem veure les petjades d'un porc senglar. Havia fet un forat al terra per buscar menjar.
Els porcs senglars són animals mamífers, omnívors i nocturns que vol dir que surten de nit.
És l'animal més gran de l'ecosistema del Montseny.

Tot caminant vam escoltar un GAIG.
És un ocell que imita els sons dels altres animals.
És el vigilant del bosc. Fa el so d'alerta per avisar els altres animals quan hi ha un perill.
És un ocell diürn, ovípar i omnívor.

Hi havia un castanyer molt gran amb el tronc foradat. Era tan gran que ens podíem posar a dins.



L'orella de monjo
És una planta que surt a l'ombra.
Té les fulles rodones.

Des d'on érem vam poder veure el Turó de l'home on hi havia una casa d'un home que donava la informació meteorològica del temps,ara no hi ha ningú.
Té aquest nom perquè des del cel sembla un home estirat.

També vam veure la Calma.

L'arbre predominant era l'alzina.

Vam trobar una mantis.

Vam trobar una planta que es deia vidalba, que tenia per poder reproduir-se una especie de pels blancs i quan bufava el vent volava i podia germinar en un altre lloc.